ELS ADDITIUS ALIMENTARIS. NOTA INFORMATIVA

Els additius alimentaris són substacies que s’utilitzen per proveir als aliments de propietats que per sí sols no tenen. Dit així potser sembla quelcom màgic, però no ho és. Els additius fa segles que s’utilitzen, amb funcions com la de conservar els aliments d’una collita fins a la de l’any vinent, millorar el sabor o l’aspecte dels plats, etc. Els egipcis ja els utilitzaven de forma freqüent!!!

Avui en dia, amés, cada vegada es tendeix més al consum de productes elaborats, que per la seva conservació, preparació i característiques finals, requereixen l’ús d’aquests additius.

Un additiu no és més que una substància que s’addiciona voluntàriament a un aliment o preparació culinària, amb una finalitat tecnològica o organolèptica, es a dir, per millorar el sabor, color, textura, conservació, etc.

Les principals funcions dels additius alimentaris són les següents:
1. Asegurar la seguretat i la salubritat
2. Augmentar la conservació o la estabilitat del producte
3. Fer possible la disponibilitat d’aliments fora de temporada
4. Assegurar o mantenir el valor nutritiu del aliment
5. Potenciar l’acceptació del consumidor
6. Ajudar a la fabricació, transformació, preparació, transport i magatzematge del aliment
7. Donar homogeneïtat al producte

Els additius es classifiquen segons la seva finalitat en:
- Colorants
- Conservants
- Antioxidants
- Edulcorants
- Emulgents, estabilitzants, espessants i gelificants
- Altres: Acidulants, correctors de l’acidesa, antiaglomerants, antiespumants, potenciadors del sabor, gasificants...

Regulació dels additius alimentaris:
Els additius alimentaris, es controlen i revisen prèviament a la seva aprovació, aquesta revisió es basa en exhaustives proves de toxicitat de diferent tipus de les quals se’n obtenen dos paràmetres:

NOAEL: Quantitat d’additiu alimentari que no ha provocat cap efecte advers en els animals d’experimentació.

IDA o DDA: Ingesta diària admissible. És la quantitat màxima d’additiu que es pot consumir diàriament durant tota la vida sense que aquest tingui un efecte negatiu sobre la salut de la persona.

La IDA es calcula dividint el NOAEL per un factor de seguretat, per disminuir la quantitat d’additiu i així assegurar que el valor admès no perjudicarà la salut. Les empreses alimentàries han de garantir que els seus productes no superin un determinat percentatge de la IDA, perquè al final del dia ningú en consumeixi més de la dosi diària admissible.

Amés, la legislació europea exigeix que es realitzin estudis periòdics per avaluar la ingesta de la població, de manera que es calcula la quantitat d’additiu que se sol consumir diàriament. Això es fa perquè les modes canvien, surten al mercat productes nous, i els canvis en els hàbits de consum poden afectar en el total d’additiu que es consumeix. Aquestes revisions periòdiques permeten modificar les permissions per cada additiu en cas que això fos necessari, tot i que sempre s’estableixen valors amb un ampli marge de seguretat.

Com sempre, si voleu opinar, necessiteu més informació, teniu dubtes o suggeriments, ho podeu consultar a la web: http://mgm-nutricio.blogspot.com o si voleu votar el tema del següent article, ho podeu fer a la web http://mgm-nutricio-celobert.blogspot.com/.
O també per mail: mgm.nutricio@gmail.com.
Cordialment,

Mercè Gonzalo Méndez.
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.
Llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments.